Diagnosi

Tot i que la fragilitat és un concepte àmpliament acceptat en l'àmbit de la geriatria, no existeixen uns criteris diagnòstics universalment acceptats per aquesta condició clínica. 

Aquest fet pot estar motivat, almenys en part, per les incerteses que encara hi ha sobre les causes i els mecanismes que condueixen a la fragilitat. Així, mentre que alguns autors consideren que la fragilitat deriva d'una acumulació de malalties, disfuncions i discapacitats aparentment no relacionades entre si (com ara diabetis, ictus, demència, o depressió), altres autors la consideren com un procés fisiopatològic únic que afecta diversos òrgans i sistemes. 

Hi ha diversos instruments per al diagnòstic de fragilitat que posen l'èmfasi en aspectes diferents. Els principals són:

L'escala FRAIL (ref) permet fer un cribratge fàcil de la fragilitat amb les següents preguntes:


Interpretació: 

Els instruments diagnòstics esmentats s'han d'administrar de manera individual i presencial i requereixen un cert temps per ser administrats. Els darrers anys han sorgit alguns instruments electrònics que, a partir de la informació de salut que es registra de forma rutinària i habitual a la història clínica informatitzada i altres bases de dades, permet classificar de forma automàtica i massiva l'estat de fragilitat de la població de 65 anys o més. Entre els instruments electrònics validats per a població general en voldríem destacar dos: