Diagnosi

Tot i que la fragilitat és un concepte àmpliament acceptat en l'àmbit de la geriatria, no existeixen uns criteris diagnòstics universalment acceptats per aquesta condició clínica. 

Tot i que la fragilitat és un concepte àmpliament acceptat en l'àmbit de la geriatria, no hi ha uns criteris diagnòstics universalment acceptats per a aquesta situació clínica. Aquest fet pot estar motivat, almenys en part, per les incerteses que encara hi ha sobre les causes i els mecanismes que condueixen a la fragilitat. Així, mentre que alguns autors consideren que la fragilitat deriva d'una acumulació de malalties, disfuncions i discapacitats aparentment no relacionades entre si (com ara diabetis, ictus, demència, o depressió), altres autors la consideren com un procés fisiopatològic únic que afecta diversos òrgans i sistemes. 

Hi ha diversos instruments per al diagnòstic de fragilitat que posen l'èmfasi en aspectes diferents. Els principals són:

L'escala FRAIL (ref) permet fer un cribratge fàcil de la fragilitat amb les següents preguntes:


Interpretació: 

Els instruments diagnòstics esmentats s'han d'administrar de manera individual i presencial i requereixen un cert temps per ser administrats. Els darrers anys han sorgit alguns instruments electrònics que, a partir de la informació de salut que es registra de forma rutinària i habitual a la història clínica informatitzada i altres bases de dades, permet classificar de forma automàtica i massiva l'estat de fragilitat de la població de 65 anys o més. Entre els instruments electrònics validats per a població general en voldríem destacar dos: